Voilà

Em llevo i miro pel balcó
quin cel tan gris, amaga el sol.
Un vol d’ocells dibuixa a l’aire,
volen cap un altre lloc.

Sota la porta bufa el vent
i jo descalç ho noto als peus,
em posaré mitjons ben dobles.
Crec que avui no sortiré

Construiré
una realitat alternativa, per viure-hi després.

On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.

On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho asseguro!
Veniu i us ho ensenyaré.

Ja s’apodera del meu cos
l’avorriment d’un dia fosc.
Projectaré tots els detalls
a la paret del menjador Amb globus farcits de colors,
espetegant faran ressò,
Voilà!, ja tinc la porta oberta
cap una altra dimensió…

Fruit del meu cor…
Agafa’ m de la mà si et sents cansada i torna a començar.

On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.

On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho asseguro!
Veniu i us ho ensenyaré.

Em llevo i miro pel balcó,
tu des del llit veus brillar el sol.
T’aixeques d’una revolada,
junts anirem a fer un volt.

El dia es fon, ha estat genial,
repetirem, ara hem de saltar,
per la paret del menjador
agafats de la mà

Hem de saltar…
Però no oblidis que si et sents cansada, torna a començar.

On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.

On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho asseguro!
Veniu i us ho ensenyaré.