Vindran

Vindran, m’apuntaran  directe al coll.
La democràcia és bona quan la tisora sona.
Vindran, amb mercenaris de la por.
La nostra veritat no cap dins la seua festa
s’acaba la comèdia,  la censura comença.
I així així....
Així així...

Vindran, en  olorar  la teua veu,
els fills del Sant Ofici demanen sacrificis.
Vindran, amenaçant en nom de Déu.
Quan les nostres paraules valen més que el no res,
la democràcia calla i la tisora talla.

Així, així, ni un pas enrere
quan vinguen a per mi
no tindré més remei que abraçar-te així.

Vindran, li botaran foc al teu lloc
i no voldran deixar que donem la veu d’alerta,
Vindran, piròmans amb garrot,
La nostra veritat no cap dins la seua festa
s’acaba la comèdia  la censura comença. Qui no vullga pols que no vaja a l’era
No anem a cedir-los ni un pam.

Així, així, ni un pas enrere
quan vinguen a per mi
no tindré més remei que abraçar-te així.