Vestit de melmelada

Cada matí sembla una nit,
sento que el temps passa i tu no ets amb mi.
Cansat de jugar, tot sol amb la mà,
malgastant vides que tu no voldràs.
No em vas triar, te´n vas voler anar,
em vas deixar sol amb la nit al costat
i ara somicant davant del mirall
m´has trencat el cor i te´n vas.(BIS)

Tenies els teus llavis morts,
i jo no hi podia fer res.
Qui sap si jo et puc donar sort
treiem-nos de sobre aquest fred.
Potser demà, tot canviarà,
despertaràs del teu somni daurat.
Potser demà, l´estel fugaç
et dirà que has de fer amb el passat.

No t´embrutis el vestit, de melmelada
no t´embrutis el vestit, nena embruixada.

Potser demà, tot canviarà,
despertaràs del teu somni daurat.
Potser demà, l´estel fugaç
et dirà que has de fer amb el passat.

No t´embrutis el vestit, de melmelada
no t´embrutis el vestit, nena embruixada.(BIS)