Vent que mou el temps

T’imagino cap per avall,
amb les cames a una branca i el teu cos, que es va gronxant,
mentre cauen pensaments
que es desprenen amb la força d’un got d’aigua a l’inrevés.

Un, dos, tres…,
són les últimes gotes, i res més.
Tres, dos, un…,
s’evaporen i s’enfilen cap amunt,
amunt, amunt, van tan amunt…

Que l’aire es torna vent,
vent que mou el temps,
temps que passa ràpid i fa empentes al present,
present damunt del cap
i el cap massa ocupat
a no deixar-se res a les butxaques del passat.
Vent que mou el temps.

Moviment que fa camí,
omple un núvol d’energia que passeges amb un fil.
Gira-sols buscant la llum,
tots en fila i pentinats com si esperessin veure algú.

Un, dos, tres…,
són les últimes gotes, no n’hi ha més.
Tres, dos, un…,
s’evaporen i s’enfilen cap amunt,
amunt, amunt, van tan amunt…

Que l’aire es torna vent,
vent que mou el temps,
temps que passa ràpid i fa empentes al present,
present damunt del cap,
i el cap massa ocupat
a no deixar-se res a les butxaques del passat.

Passat que és un moment,
moment amb detergent
que renta les estones que vas viure i les estén,
i eixuga el mateix vent,
el vent que mou el temps,
el temps que passa ràpid i fa empentes al present. Vent que mou el temps.