Un conte ple de contes

Un senyal de llum, o una dolça olor, o una vella bruixa em riu,
I em porta cap a tu, no hi ha res perdut, aire fresc als pulmons de ser viu.
Pren-me tal com sóc, igual que jo a tu, igual que un animal l’aigua,
I que no caiguin les fulles quan arribi la tardor.
Res més que un cant sota el balcó de casa teva,
no puc deixar-te de seguir.
Estranya sensació infantil, i mentrestant jo aquí..

I que riguis quan no hi hagi més
A mi em trobaràs també quan faci fred
I que et miri I jo em senti mirat
Un conte ple de contes

I si no et puc trobar l’amor, les meves veles s’inflaran,
Navegaran a un altre món
I si no ets tu el meu tresor, serà un nou port, seran els vents..,
No em quedaré plorant tot sol I que riguis quan no hi hagi més
A mi em trobaràs també quan faci fred
I que hi siguis més que de tant en tant
Un conte ple de contes

I si no et puc trobar l’amor, les meves veles s’inflaran,
Navegaran a un altre món
I si no ets tu el meu tresor, serà un nou port, seran els vents..,
No em quedaré plorant tot sol

I que riguis quan no hi hagi més
A mi em trobaràs també quan faci fred
I que et miri I jo em senti mirat
Un conte ple de tu