Towa no hana (la flor de l'eternitat) (opening)

Veig les flors lluir amb pàl·lids colors.
Ben aviat, ens dirà adéu-siau l'estació.
Ara el sol ha tornat, ja no plou
i la suau brisa blava els núvols mou.

Et veig, ¡ai amor!, pertot arreu
pel camí que vam recórrer tots dos.
Avui i demà, i per sempre més,
conservaré el teu record.

I l'eternitat, i l'eternitat floreix però no es marceix.
Escolta els batecs, ¡escolta els batecs del meu cor!
Més que ningú, més que ningú t'estimaré en aquest món.
Per sempre més seràs el meu únic amor.

El record del dia que ens vam trobar
és, per mi, un miracle que no es pot esborrar.
¿Quants miracles com aquest deuen haver succeït?
Voldria saber a qui ho puc agrair.

Jo era feliç en el meu món
fins que el destí ens va unir a tots dos.
El nostre futur perfecte serà
si unim ben fort les nostres mans.

I l'eternitat, i l'eternitat floreix però no es marceix.
Escolta els batecs, ¡escolta els batecs del meu cor!
Entre el vent, sota el cel, la teva mirada buscaré.
Si tinc fe, el teu somriure serà el meu tresor.