Torna la nostàlgia

Diumenge a la tarda
tot sembla igual que sempre.
Ja torno a estar sol de nou
després d´una nit de festa.

M´aixeco del llit,
encara amb el vent
que oneja la teva imatge...
i amb la memòria borrosa,
pensaments que es desfan
i el teu somriure
que em vé a buscar...

Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...

I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...

Torna la nostàlgia,
dels teus cabells a la meva cara,
d´aquelles mans que es volien tocar,
sentir-te tan aprop i no poder-te abraçar...

Surto del bar,
amb les mans a la cara
intentant recordar la nit...
A quin castell em vas portar?
Què és el que em vas explicar?
Maleeixo no haver-te besat...

Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...

I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...