Submís als dies

S’ha enfosquit un amanéixer
hui quan ha plorat el sol
refugiant-se entre la trista freda calor dels barrots

S’ha abraçat a la tristesa
refugiant-se de la por
la justícia monetària serà el gel que fonga el sol

Són perpètues les mirades
la injustícia i la foscor
són companyes tatuades
a la ment del corredor

Llops ferotges amb corbata
seran fills dels servidors
dels diners del genocidi
del corrupte i del dolor

I ara tu plores submis als dies
quants anys esperes trobar somriures
als teus enyores mentre al vent crides
que els murs no callen les cançons lliures
I ara tu plores
mentre al vent crides
les veus disparen
i els cors no obliden Els cors no obliden (x3)

Els cors no obliden ni les veus
i es posa preu al ser innocent
llàgrimes vives van creixent
quan la impotència és a dintre teu

La cruel partida en la que perds
just abans del començament
a colps de porra crits i veus
t’han fet signar el que no has fet

I ara tu plores submis als dies
quants anys esperes trobar somriures
als teus enyores mentre al vent crides
que els murs no callen les cançons lliures

I ara tu plores
mentre al vent crides
les veus disparen
i els cors no obliden