Sóc d'un país

Sóc d´un país que de cert vé d´antic,
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.

Sóc d´un país on de la por se´n diu seny,
que camina un pas endavant i dos enrera.

Sóc d´un país que es desfà poc a poc
i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant.

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.
Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.

JO SÓC D´UN PAÍS, SÓC DEL MÓN

Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuds,

que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir,

que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar a dintre les venes.

QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN