Silenci

Sé que no tornaràs..
que he de viure sense tu.

El camí del fracàs..
t'he buscat per mil racons,
el temps al teu costat..,
un regal que t'has endut,
deixan-me plenes les mans
de misèries i de pors,
ets tan delicat..
que trenques just amb pronunciar el teu nom..

Sense haver maltractat,
t'em vas trencar,
i dels teus bocins no hauré de fer valor.
Encara no se com t'odio,
tot i amb els anys sento guardat rencor
però em miro i has tret de mi el pitjor.

Nits vestides de blanc amb orquestra i sense sons
Però tu em deixes penjat..
en mig del ball de bastons..
el meu cap no és capaç,
no recorda ja el teu so. Fa massa temps que vas marxar
jo et porto clavat al cor.
Qui sap si el meu cap a fet dissabte
per llevar el teu dol..
i al teu lloc hi ha posat
sorolls, batecs, remors, xiulets
que ell mateix s'ha inventat.
Per no sentir-se.. tan sol.

T'odio tot i amb els anys,
sento guardar-te rencor,
em miro i em veig com caic..
em miro i veig com caic...