Seré a casa

Mentre mirava el cel il·luminat,
el cor, valent, amb força bategà.
És aquest cel tan blau que s'estén
fins a l'infinit que veiem
l'única frontera del meu país.

Quan tingui ganes de tornar,
el cor faré volar i volar.
Arribarà, al més ràpid, de correu per avió
a la ciutat o a aquell turó.

I, si l'alba fosca veig,
la tristesa m'envaeix.
A casa tornaré, si sóc lluny d'aquí;
a la llar tornaré:
¡puc sentir la teva veu,
i et trobaré amb els braços oberts!