Romanç de la farina

Amics, pareu les orelles
i sentiu la relacib
d'una cola de raboses
que van soltes per lo món.

Açò eren uns penonatges
que varen clavar la mà
en fer el racionament
de la farina d'Alxar.

Començarem per la Cebeta
que amb uns alcaldes reunit
demostrant ser un gran lladre
li va dir al de Turls:
"Per a mantindre ma casa
i gastar a quatre mans
tinc prou en ser |'alcalde
de |'ajuntament d'Alxar".

Si farina entrava al poble
no |'importava saber,
però amb |'escàs pa dels pobres
feia negoci, el roder.

Com els guanyava a mansalva,
arreplegà tants dinen
que vivint com un califa
encá es va comprar campets.

Quan treballava en la fábrica
no pareixia el mateix
que ni, per menjar guanyava
amb un jornal tan curtet.
| per remat vos diré
una dita de trellat:
si voleu calar un home,
doneu-li l'autoritat.

Aci teniu a Garcia
que pareixia un terròs
i negociant amb farina
s'ha fet un xalet grandiós.

Cada volta que venia
o se'n tornava al xaltet,
"como era de los ricos"
sempre llogava un cotxet.

També Juliá "Panxa Verda",
el seu germà, Salvoret
i el gran amic de la colla:
el mal mestre Don José.
| eixe de mal nom Porquera
que està bambant per la CNS
només de repartir cartes,
cóm s'ha fet amb tants diners

Parlen molt del So Marfi
i del Negre de Rugat
però el senyoret Pepin
vos penseu que no ha sucat?

Aneu preguntant a les dones
que pels fllls volien pa,
quln grapadet de pessetes
van avançar-li per sac.

Sense gastar mai un xavo
per pagar els jomalers.
xè i quina falla fariem
d'esta colla de roders!
El poble d'Alxar demana
canviar les autoritats
i fer justícia severa
amb els que se l'han papat.