Que hi ha dins teu

De la font del plaer diuen que beure no és bo,
doncs no calma set.
Jo he pogut volar i des del cel he vist el mar
i m'ha agradat tant que ja no puc baixar.

I desperto en unmón millor a on tot és de debò
i em pregunto, ¿perfecte sóc,
o de pedra s'ha fet el meu cor?

Mai he vist tant la veritat,
no em deixava portar;
mai, jo mai no ho he tingut tant clar,
i en el foc els records he cremat.
Per què tancar el llibre, quan començo a escriure?
Per què estar en silenci, si ara és quan més puc cridar?

I recordo el teu marxar, ni enrera vas mirar,
vola el temps al passar,
¡les coses com eren i com estan! Mai, vas veure la veritat, no et deixaves portar;
i ara, ara sóc jo qui pot fer realitat
tots els somnis que hi han al meu cap.
Per què tancar el llibre, quan començo a escriure?
Per què estar en silenci, si ara és quan més puc cridar?
Per què una paraula, si tinc mil imatges?
Per què no et desitges,
i ets el que hi ha a dins teu?

No ets mai com desitges,
sempre ets el que hi ha a dins teu.