Quan respires

Se’n va la llum a la ciutat i entre les ombres un fanal
Il·luminant aquells records i la foscor se’t va menjant
tu en vas fonent entre els seus braços vas tastant la immensitat
d’aquests moments, sembla que durin una vida.

Quan de sobte un calfred et va recorrent tota l’espina dorçal
i l’abric blau marí amb aquells botons, crec que et queden fatal,
ja no feia res perque una sensació et va travessar en la freda nit
i et va fer perdre el sentit.

Aquells dies, se t’han quedat a dintre i quan respires,
Et tornen els perfums d’aquelles vides,
Recorren els teus somnis per buscar.

La melodia, que va impregnar els instants, neixen nous dies
Que van fer molt més grans aquelles vides,
Que us van recordant el que aneu passant. Ja és hora de tornar i aquesta nit tranquil·la et va agafant
entre el silenci, els teus passos van marcant el pas del temps
i va impregnant darrera teu desdibuixant tots els carrers
com el fum de la llar de foc que està esperant.

Aquells dies, se t’han quedat a dintre i quan respires,
Et tornen els perfums d’aquelles vides,
Recorren els teus somnis per buscar.

La melodia, que va impregnar els instants, neixen nous dies
Que van fer molt més grans aquelles vides,
Que us van recordant el que aneu passant.