Quan no hi ets

Units al despertar
al primer caminar,
units per la desgràcia
dòlar-democràcia.
Units per la misèria
que plenaven els teus ulls,
ulls d'un mon que no parla
no menja ni dorm.

Units per les cançons
que no em deixen de cantar,
cançons que ara em parlen
i que no tornaran.
Units pel record
que mai no ens deixarà
com el motor del temps
que et va massacrar.

Units per a fer front
desde les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets,

I ara passe els dies
en el nostre racó
recordant amb mig somriure
els temps de la il·lusió.
He après a plorar,
he après a odiar,
he après que la història
encara té els seus motors. Units per a fer front
desde les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets

Voles dins els meus ulls
com una llàgrima més,
sé que no pots tancar els punys
ni tornar a cridar al cel.
I el teu cap destrossat
mai més tornarà a pensar,
algú el va soterrar
dins la terra que vas estimar,
estimar...