Quan el moreno

Quan el moreno dóna la força
les teixidores van als telers.
No cal que diguen els de la Sarga
pa' teixidores, mon taverner.

Al barri de Sant Antoni,
d'uns pisets com abellers
ixen amb la llum del dia
quatre-centes dones que van als telers.

Si son marit o fadrines
prompte ho podríeu saber.
Sentiu-les unes com parlen
d'on han deixat els xiquets.
Les altres fan plans en conya
per al diumenge proper.

Ja estan en dansa totes les màquines
bramen i ronquen sense descans.
La ràdio encesa canta que canta
i per molt que vulgues no pots parar.

Pere, Ramon i Gregori,
Jaume, Gaspar i Rafel
són la secció 24
i els sis fan alhora el mateix moviment.

Primer allarguen dreta,
després aixafen amb el peu,
tiren la peça amb l'esquerra
i la passen al següent
i el vigilant se'ls acosta,
badallen lleugerament.

Poc a poc arriba el dissabte,
una frenada per respirar,
que la paciència té una mesura
i cap al divendres es va acabant.

Deu minuts queden per l'hora
passar pel sobre i marxar
però en comptes de sirena
l'altaveu avisa que van a parlar.

El director es dispara
quasi segur que ens fotrà
diu que per vint abusos
i per bé del personal
a partir del dilluns pròxim
fitxarem per a pixar.

Ja fa deu anys que estic en la fàbrica
jo me pregunte que tinc de més.
Els fills que arriben, les hores extres
i dins la panxa molt mala fel