Quan creguis

Silenci al meu despertar.

Neix un desig dins de mi, tan fort...
Que els meus sentiments arribin fins a tu
amb tota la força del meu gran amor.

No sóc capaç de superar la distància que hi ha entre tu i jo.
Passo els dies just aquí, però segueixes molt lluny de mi.
No sé com m'haig de comportar. Voldria saber què hi ha dins de tu,
tota la tristesa, i el dolor ha cobert avui el meu cor.

Si hagués de creure per continuar en l'eternitat...!
Haig de ser valent, tot i que sé bé que és molt dur caminar.
I, si les ferides es tornen a obrir, el temps les tancarà.
No penso parar! Res no em frenarà! Ara haig de lluitar. Jo vull lluitar.

Penso només en tu, i per això
cauen llàgrimes del meu dolor.
Amb cada record, començaré a plorar.
Només de la vida jo vull, tan fort,
que els meus sentiments arribin fins a tu
amb cada batec que neixi d'aquest cor.

Davant el dubte, vaig voler protegir sempre el meu cor,
però fa molt temps que aquest dolor i el dubte ja no hi són.

Hi han tantes coses que et voldria mostrar... Tantes paraules, que...
Voldria saber-ho tot sobre tu: si plores o si rius.
Si la teva ànima em vols obrir, no tornaré a patir.
Deixar d'esperar, deixar de somiar i una oportunitat tindré a la fi.

Penso només en tu, i crec
que ja m'he cansat de viure així,
envoltada de la por que viu amb mi.
Només de la vida jo vull, tan fort,
que els meus sentiments arribin fins a tu
amb cada batec que neixi d'aquest cor.

Penso només en tu. Per això,
cauen llàgrimes del meu dolor:
amb cada record començaré a plorar.
Llunyana, la veu cridarà,
perquè sé molt bé que a la fi tornaràs a mi
i, així, potser em podràs creure.

Quan t'ho creguis... la la, la la, la la...
Quan t'ho creguis... la la, la la, la la...
Quan t'ho creguis... la la, la la, la la...