Presa de burriana

Sota la llum zenital
surant al vapor bullent
només ferint la penombra,
s'albiren dos cossos nus
asseguts al mig dels banys
amb la humitat a la pell,
tots sols sense concurrència.

Si els ulls van fent-se a la fosca,
si els cossos van fent-se clars,
si són de mascle i femella,
si es fan la cort, Deu em
guard!

Ja es gira cap a les cuixes,
ja el mostra el sexe a plaer,
ja sospiren amb urgència,
ja n'hi posa els llavis prest.

Ai rei Jaume, fat de dones,
has manat tancar els banys
i has vingut amb gran secret
per trobar-te amb la donzella
de pell bruna i ulls de mel
que es menjava una magrana
a la porta de ponent.

Tu anaves dalt del cavall
només amb set cavallers
i el senyor dels sarraïns
de la ciutat de Borriana
es rendia al teu poder.
Va ser només un instant
mentre giraves el cap
que vas topar amb els seus ulls.

i ella et va fer un somriure.
Tu prenies la ciutat
i eres pres del seu embruix.
Ai rei Jaume, fat de dones,
sempre anhelant un deler,
poc temps vas tindre ta mare
Maria de Montpeller.