Polleta

Els quintos quan se’n anaren,
digueren adéu Moixent, i les xiques contestaren,
ja se’n va la mala gent. Perquè jo no tinc
el que tens tu perquè tu no tens el que tinc jo,
tu tens una gabieta, jo tinc una palput, una palput, una palput.
Eres com l’arròs a banda, meloset i un poc empastat,
picant com l’all i pebre i dolç com el codonyat.

Encara que tu em vulgues molt,
jo et vull a tu encara més, que tens la cara
molt bonica i en ta casa molts diners,
molts diners, molts diners.

Alça l’aleta polleta, no em picaràs pollastret,
que les xiquetes del poble tenen el geni curtet.

Del peix l’abaejo en oli, del porc la cua torrada,
de l’arbre figues furtades, de ton pare l’heretat.
Fes gaspatxo en pebrella quan tingues un convidat,
penques en all i oli o arròs de fesols i nap,
fesols i nap, fesols i nap.

Alça l’aleta polleta, no em picaràs pollastret,
que les xiquetes del poble tenen el geni curtet.