Plou (i no vol parar)

Tendre instant,
que ara vas i vens a veure’ns ..
ens abrigaràs abans no arribi el sol.

Ara arribes tard, ara ja ha marxat
i sembla que no pugui ser ..
que els dies estan esborrant
els moments que érem meitats,
tan refugiats mentre plou.

Ara plouen espantats ..
tots aquells moments de nits tan fredes.
I arriba l’instant malalt ..
que ens fa ser tan lluny de les nostres mans.

Veus les gavines que tornen a ser ..
al teu costat mentre plou,
no hi ha un lloc més segur.

Quan la pluja que ens ve al damunt
no ens deixa veure-hi clar.
I els paraigües antics van repetint:
“Fa masses anys que plou ..!!” Plou i no para ..
I avui plou .. plou i no vol parar.
I ara et mous, tothom s’amaga ..
sota la pell d’un mateix, tan cansats d’esperar
tot el temps que em trigat per poder acceptar que avui plou
i saber on refugiar-nos mentre plou.

Plou i no para ..
I avui plou .. plou i no vol parar, no vol.
I ara et mous, tothom s’amaga ..
sota la pell d’un mateix, tan cansats d’esperar
tot el temps que em trigat per poder acceptar que avui plou
i saber on refugiar-nos mentre plou.

Plou i no vol parar, no vol parar, no vol.