Plou i fa sol

Que difícil és dir-se adéu,
Mai t’oblidaré,
Quan sents que a és l’hora.

Que senzill és estar-se quiet,
Però no em queda temps,
Ja és tard i vol ploure, anem.

Abans que arribi l’hivern
I ens glaci les dents
I haguem de sortir corrents.

Farem com els de Ridaura,
La deixarem caure
Fins que veiem l’arc al cel.

No hi ha res com trobar l’estiu,
Tota cuca viu,
Si encara tens corda.

No hi ha res que no puguis fer
Quan queda caliu
I ja no vol ploure més.

Anem cap a Cadaqués
A veure la gent,
Que ens renti l’esperit el vent.

Veurem el món des de l’aigua
Entre peixos i algues
I se’ns cremarà la pell. Plou i fa sol, una cançó d’amor,
I el record d’una porta tancada.
Cels de color, et duré sempre al cor
Quan la llum em mulli la cara.

Anem que arriba l’hivern,
A veure la gent.
Que ens renti l’esperit el vent.

Veurem el món des de l’aigua
Entre peixos i algues
I se’ns cremarà la pell.

Plou i fa sol, una cançó d’amor
I el record de la teva mirada.
Cels de colors, et duré sempre al cor
Quan la llum em mulli la cara.

Plou i fa sol, trista cançó d’amor,
I el record d’una porta tancada;
Cels de colors, quan em trenques el cor.

Quan la llum em mulli la cara,
El record de la teva mirada,
Quan la llum em mulli la cara.