Plou dintre el meu cor

Està plovent
dintre del meu cor,
les mans tremolen
ferides per l'angoixa.
Els ulls ja no deixen
de cercar per qués,
afonats i profunds
pel dur patiment.
I ara em pregunte de què val
omplir travesses amb clarió de cel,
si la debilitat avui és criteri
i tot és fa confús per al cervell.
Escolte el lament de la ferida
cremant-me com l'astúcia del fusell.
Retruny
com l'empremta de la bomba.
Míssil foradant l'enteniment!
Tal vegada em vença el revoltim
i pretengue estafar la realitat,
però açò és només
l'estona del desànim
i tinc de resistir a l'huracà.