Plou al carrer

Plou al carrer i pel passadís
una cançó viatja fins al seu llit,
es posa dret, s’ha decidit
però per seguir necessita un perquè.

Ha de aprendre a seguir quan s’han acabat
les petjades que l’han dut fins aquí

Fart de sentir què és el que ha de dir
fart d’esperar a que arribi demà.

Ja no té por de decidir
ja pot triar, ara tot ha canviat
no pensa mirar enrere,
ja només té el que té al seu davant.

I quan es fa de nit
surten les fades i el treuen del llit,
i junts fan un camí
seguint l’estela dels que el van obrir,
i elles el coronen
i el fan rei fins que arriba el matí.