Petites morts

I la gent ha marxat,
i la platja s'enyora i les ones ja no saben a qui cantar.
I aquest vent enfadat que aixeca la sorra al seu pas.
On ja no hi passa el temps hi ha uns carrers descuidats,
un indret destinat al record del passat.
El silenci és del vent i del fred és la nit, la foscor.
És la història que ve, és la història que va,
el soroll d'un passat, el so buit d'un present.
La vivència avui és el record que serà en el demà.

L'abandó d'una llar,
les maletes que s'omplen del pes persistent d'un passat estimat.
I la casa així buida és tan freda només amb el blanc.
És la llar que mai més tornarà a ser d'ells part,
és la llar que serà el lloc privat d'un l'estrany.
Els espais i la llum, les olors queden tots en l'enyor.
És la història que ve, és la història que va,
el soroll d'un passat, el so buit d'un present.
La vivència avui és el record que serà en el demà.

Un Adéu carinyós,
una mà que s'enlaira, una mà que suplica el retorn d'un amor.
I el record melangiós provoca aquell cop de buidor.
És el buit desolat de l'amant que se'n,
la incertesa en saber potser mai més vindrà.
Poques cartes tan sols que preparen la fi d'un amor.
És la història que ve, és la història que va,
el soroll d'un passat, el so buit d'un present.
La vivència avui és el record que serà en el demà.