Pell i sal

La mare s'anmoina quan veu el seu fill arribar tan tard.
Diu hola a tothom, fa sí amb el cap, me'n vaig a dormir, estic cansat.
Ningú no li fa el bona nit, estan tots bastant emprenyats;
tenim el nen obsessionat amb el "ditxós" mar.
Es lleva ben d'hora als matins, se'n va sempre despentinat,
camina els carrers que van nus de gent, tothom encara està dormint,
i al arribar al port el dia ja ha fet el badall,
es posa la gorra, respira amb el cor i somriu al seu mar.

Pell i sal, vida regalada a la mar,
escoltant el prec, el cant persistent de l'onada constant.
Obstinat, abans de morir, poder arribar
al fil horitzó que separa els dos blaus.

I escoltant atent tertúlies dels vells mariners,
pensa que demà serà també un d'ells, un d'aquests poetes de mar.
Somniant amb vaixells, viatges molt llargs, sorpreses allà al fons del blau.
El dia li obre els seus somnis, la nit només és per dormir.
A casa no agrada que el noi es passi tot al dia allà al port,
va brut dels motors, del greix pescador, la olor densa del mariner.
I al tard, ja cansat, es regala veure el sol baixar,
guarda la gorra, respira amb el cor i somriu al seu mar.

Pell i sal, vida regalada a la mar,
escoltant el prec, el cant persistent de l'onada constant.
Obstinat, abans de morir, poder arribar
al fil horitzó que separa els dos blaus.