Peces

Ja només queden peces d'allò que volia ser.
Una ombra sense home buscant-se a si mateix. "
Potsers", laments, històries… venen a la memòria, errors i oblits sense cap glòria.

Un adéu a l'aeroport, un calaix ple de records, una cançó en que no encaixa cap acord.
Fer veure que tot va bé i aquesta ànima feta de secrets.
Taula parada per un, tancar massa aviat el puny, fotos que amago dels meus propis ulls.
Coses que mai no vaig fer, dir-te que aviat tornaré i que no sigi cert.
Potsers", laments, històries… venen a la memòria, errors i oblits que es tornen boira.
Mentides a la foscor, voler ser més del que sóc, cartes marcades a la taula de joc.
La pluja em crema la pell, l'aire s'apaga entre tants tants sentiments.
Sóc com un arbre sense arrels, no vull que se m'endugui el vent però l'huracà bufa tan fort.
Què n'ha quedat d'aquell bon nen que desitjava ser valent?
Només fulls d'un quadern.