Parla'm del vent

Quan veus que totes les paraules parlen de res.
Quan saps que cap de les mirades et diuen res.
Escoltes trets a cada passa, tens por del temps.
Els edificis mai et deixen veure el cel.

Parla'm del vent, de les històries amagades de la gent
Que com nosaltres encara vol seguir creixent.
Quan s'encén el sol s'apaguen els estels,
Ara ja ho veig.

Penso que el vidre que ens separa és de paper.
Ens preocupem de com vestim i no dels sentiments.

Parla'm del vent, de les històries que ens separen i per què
No som capaços de parar ni un sol moment.
De com s'encén el món si vas contracorrent. I de com sortir corrent quan ens angoixa el no vaig ser.
Fugir potser amb el que ens quedara per fer,
Ser com ocells que volen lluny cada hivern.

Parla'm del vent, de les històries amagades de la gent
Que com nosaltres encara vol seguir creixent.
Quan s'encén el sol s'apaguen els estels,
Ara ja ho veig.