Parla d'ell

Pren un cafè
de matinada quan ningú la veu.
I d'amagat escolta una cançó d'aquelles de plorar,
que parla d'ell.

Ella els vesteix,
avui no vol arribar tard.
Ell sempre feia broma
de quan trigaven a marxar.
I la vida és així,
una lliçó sense sentit,
que a vegades hem d'aprendre a perseguir.

I parla d'ell,
quan se sent molt sola.
I parla d'ell als seus petits,
que tant l'enyoren.
Sap que no és fàcil continuar el camí,
però dos motius l'empenyen a seguir.

Surt al carrer
i cada cosa li recorda als dies que passaven junts,
les tardes que volaven sense rumb.
Tot ha canviat, res és igual.
Ens faltes tu al nostre costat.
El petó de cada nit, l'escalfor d'anar a dormir.
I la vida és així,
no sempre té sentit. I parla d'ell,
quan se sent molt sola.
I parla d'ell als seus petits,
que tant l'enyoren.
Sap que no és fàcil continuar el camí,
però dos motius l'empenyen a seguir.

I a vegades mira el cel (cada cop més ple d'estels)
i pensa "quin serà ell?".

I parla d'ell,
quan se sent molt sola.
I parla d'ell als seus petits,
que tant l'enyoren.
Sap que no és fàcil continuar el camí,
però dos motius l'empenyen a seguir.