Paraula

Ja està, sempre amb paraules, amb paraules,
amb paraules va fent, escriu el que sent.
Sent el que escriu i viu de paraules, de paraules...

Poeta ambulant, l'any que la poesia és abundant
també ho sol ésser en fam, però a tu t'és ben igual.
Com en David la fona, agafa el poeta la ploma,
amb la mateixa ira!
Mira de fer un món millor amb paraules, amb paraules...

Ei! Sempre xiules tonades mediterrànies
que s'enduu l'aire.
Ei! Pretens trobar roses a un jardí de dàlies
mai se t'acaba l'esperança.

Aquí el tens: sempre amb paraules, amb paraules...
Vola, vola, vola, vola pel seu univers
que construeix de vers en vers,
i eternitza a cops de tinta.
Mirau quina pinta! Pobre poeta ambulant!
Vestit amb quatre draps, barbut albí, l'alè de vi,
les línies de les mans no albiren cap destí
millor que avui.

Com l'exiliat per la terra
sospira el poeta i s'aferra
a la seva única pàtria:
Món de poesia, fet de paraules, de paraules.

Ei! Sempre xiules tonades mediterrànies...

Sempre demanant, vas sempre demanant.
Sempre endavant, perquè ell és un
poeta ambulant, sempre un poeta.
Paraules, paraules...