Pamela

Encara penso en tu quan rego els geranis
i esquitxo algun vianant que prou s’ho mereix.

Pamela, t’he tornat a trucar, ja és primavera;
ja ha despertat el poeta de la hibernació
i els esquiadors desen els seu estris
i els seus vestits delirants van al penjador.

I mira que n’estem de contents, tornen els insectes
i tots els criminals de guerra surten a fer esport.

En aquests països del sud que són tan “alegres”,
si calles una estoneta sembles intel•ligent.

Passejo pel supermercat, feliç, darrere el meu carro,
m’agradaria ser més discret però no hi puc fer res.
No aprofitem a fons el cervell, ho he llegit en una revista;
la vida és un afer complicat, fem el que podem. Pamela, em dius per whatsapp que encara m’estimes
I jo et contesto: ...”i és clar que jo també”.
Anem al cinema plegats i farem manetes;
i passarem junts totes les tardes fins l’hivern que ve.
….Pamela!(3V), Ela, Ela…