ós bipolar

Quan calla el piano, renilla la nit
el seu renill d’aire comprimit.
A places horribles, pixen gossets mudats
i panseixen les floretes dels jardins.

Hibernat, planifica el seu futur l’ós bipolar;
dolçament, avalua el diagnòstic dels doctors;
és feliç, somnolent sota l’aurora boreal;
dins del cau, deixa la ment divagar per mons millors.

Dones femenines i homes masculins
reciclen residus radioactius
i torna el piano, s’evapora la nit,
hi ha gossets milionaris adormits.

Cau la neu, blanca i pura com les illes de l’Egeu;
lentament, s’esmicolen les glaceres dins del mar;
xiula el vent, melodies inquietants en sol menor;
canta l’ós, la tornada del seu himne bipolar.