Ofelia

Tot el que vam viure està en una capsa
que el temps poc a poc ha precintat.
Reconec que avui veig mig difosa
la teva mirada amb mi davant.

Recordo millor les caminades
donant voltes però no arribant mai.
Com pot ser que mai se'ns fes possible
donar el salt dels que s'atrauen tant?

Cap dels dos vam ser capaços, no en sabíem més.
Per saltar distàncies llargues s'ha de ser un atleta o un valent.

El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua perquè Hamlet ja no ve.

El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua, va esperar-lo massa temps.

T'has preguntat mai on estaríem
si un dels dos hagués donat el pas,
i haguéssim fet cas del que el cor deia
i no escoltar tant les pors del cap.

A vegades em pregunto on ara deus ser,
si la sort et va tornar a veure i la vas saber aprofitar més.

El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua perquè Hamlet ja no ve.

El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua, va esperar-lo massa temps.