Obriu cabretes

Obriu, obriu, cabretes!
Que venim de pasturar
amb les mamelletes plenes
per donar-vos de mamar!

Poc a poc van acostant-se,
poc a poc van acostant-se
desmesurades mamelles!
Els mugrons com a dits grossos,
els mugrons com a dits grossos,
els gegants de les grans festes!

Ens aguaiten des de dalt
i nosaltres les ullem,
baixen pregonant a crits
que ens soltaran rius de llet.

Els germans majors s'afanyen,
els germans majors s'afanyen,
a parar tifells i cànters,
posen flors i gallardets
per donar la benvinguda
a tan importants lleters!

I un que està de mala ganya,
"peboret" amb grans mugrons
pensa i diu si en el diluvi
no mos aufegarem tots.

Ja estan a punt les mamelles,
ja estan a punt les mamelles,
ja solten els seus esguits.
Una fàbrica de cotxes,
siderúrgies i autopistes
i turistes dels més fins.

Les mamelles ja funcionen,
rius de llet veiem passar,
però no hi ha qui la taste,
algú se l'està xuclant!

No hi ha mares que a la porta,
no hi ha mares que a la porta
volen donar de mamar.
Són els llops amb pell d'ovella,
són els llops amb pell d'ovella,
que ens volen desbudellar!

Que no és llet sinó el diluvi,
munyir, munyir i suar!
Molt de fum, moltes destrosses
i molt poquet a guanyar!

Obriu, obriu, cabretes!
Que venim de pasturar
a mamar-vos la lleteta
i a xuplar, xuplar, xuplar!

No, no, no, que no sou ma mare!
No, no, no, que no sou mon pare!
Que em voleu enganyar!

No, no, no, que no sou ma mare!
No, no, no, que no sou mon pare!
Que em voleu enganyar!

No, no, no, que no sou ma mare!
No, no, no, que no sou mon pare!
Que em voleu enganyar!