Normal

Encara que diguessis de memòria
detalls d’aquella història
que ningú no ha explicat.

Encara que dubtessis tot el dia
i caigués la teoria
de la relativitat.

Encara que es buidés el diccionari
de paraules i sumaris
i quedés un llibre en blanc.

Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.

Encara que trobés al calendari
una mena d’inventari
del que no vull oblidar.

Encara que la vida fos més recta
i confessis la recepta
del que en dius felicitat.

Encara que dues línies paral·leles
s’enredin amb les veles
d’un vaixell que està de pas.

Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.

Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls,
que et fa somriure el nas, que enlaira el perfum,
podríem estar sols o simplement perduts.
I és que potser tot gira a l’inrevés, ho fa algun cop al mes,
canvia de color calculadament.
Només és un detall, només és el que veus,
d’esquerra a dreta, i de cap a peus.

Encara que el meu got sigui l’aquari
d’algun peix solitari
que neda sense port.

Encara que el record fos una ciència
que estudies amb paciència
entre fotos sense nom.

Encara que un coet imaginari perdut com un becari
faci voltes al teu món.

Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.
Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls,
que et fa somriure el nas, que enlaira el perfum,
podríem estar sols o simplement perduts.
I és que potser tot gira a l’inrevés, ho fa algun cop al mes,
canvia de color calculadament.
Només és un detall, només és el que veus,
d’esquerra a dreta, i de cap a peus.