No vaig triar (sencera)

Quan la claror vingui a buscar-me,
quan tanqui aquests ulls humans
potser en tindré uns de mes grans
o potser, qui ho sap, s’aturaran.
Don vens, on vas, qui ets, i qui seràs?
Aquesta nit m’ho he preguntat.
I és que d’aquí no vull marxar
m‘agrada més que el més enllà.
Diuen que t’han posat a prova,
que per això tens la llibertat.
Que has d’escollir entre el bé i el mal
però ets com vas néixer i ho seràs.
No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà
i és que tampoc puc explicar
tot el que he fet o faré demà, demà,
i no se pas que m’espera
Però ha de ser millor, ha de ser millor.
Voldria tornar enrere,
però ha de ser millor, ha de ser millor.
Diuen que potser es per feblesa
diuen que es per manca de fe.
No em fa vergonya confessar
que hi ha coses que em fan por,
dons no perdrà la meva adreça,
ni la d’aquells que jo he estimat,
ni esclaus, reis boixos ni malalts
tan li fa, que li es igual.
No vaig triar néixer com soc,
ni néixer humà,
i es que tampoc puc explicar
tot el que he fet o faré demà, demà.
i no se pas que m’espera,
però ha de ser millor, ha de ser millor.
Voldria tornar enrere,
però ha de ser millor, ha de ser millor.
I com volen que jo em cregui
que en un llibre i puc trobar
la gran diferencia entre el be i el mal,
i el passaport cap el paradís
si jo mateix estic condemnat,
per no creure el que no veig,
per voler tenir moltes coses,
per ser tal com em van fer.
No, jo no puc canviar-me,
mai ho he desitjat, mai ho he desitjat.
No puc pas ser un altre,
mai ho he desitjat, mai ho he desitjat, ho he desitjat.