No és massa tard

Neix una escletxa a la teva persiana,
El sol esgavella un somni de fades.
Demanes cinc minuts al teu despertador.
Et rentes la cara, repasses les celles,
Les dents et raspalles, el teu cos disfresses;
Perfum Jean Paul Gultier i surts fora al carrer.

T’asseus en un bar i demanes el de sempre
Café i un croissant amb regust amargant.

El cim és alt, prova a obrir les ales;
Alça el vol i creu en qui ets tu,
I en la teva intuïció.

Prem el puny i posa la directa,
A dins teu hi ha la resposta.
Lluita, lluita amb força.

T’obres pas, camí de la feina
On saps que t’esperen les cares de sempre;
Abans no obrin el bec, ja saps el què et diran. I tornes a casa amb les piles cremades
Haurà d’esperar-se tot el que t’agrada,
Dia rere dia, una espiral sense sortida.

Pren la direcció de la teva intuïció,
Res no és tan bonic com fer teu el desig.

El cim és alt, prova a obrir les ales;
Alça el vol i creu en qui ets tu,
I en la teva intuïció.

Està sonant el sents a dins:
“Fes el teu desig, fes el teu desig”.
El sents cridar, el tens a dins,
Vés, deixa’l sortir, vés, deixa’l sortir.
Fes el teu desig, segueix el teu instint.

El cim és alt, prova a obrir les ales;
Alça el vol i creu en qui ets tu,
I en la teva intuïció.

Lara lara la la la..