Miralls

Camina entre la pluja un home amb barret,
s'atura en un basalt quan observa dins d'aquest;
veu el seu rostre que també s'atura.
S'espanta només veure'l, fa veure que no el veu,
i l'altra que l'imita, s'estranyen mútuament
i s'allunyen i es perden en la pluja.

Potser era un altre home i no el seu reflex, potser el seu guardià,
potser no està sol en el seu transitar.
Potser els seus miralls son finestres que van a un altre costat,
a un altre món on hi habiten altres estranys.

I l'home que s'apropa a un aparador,
observa alguns objecte, divaga fins trobar
el seu doble mirant-se'l ben de cara.
Es miren en silenci, s'escolten amb els ulls,
s'apropen i s'adonen que es troben separats
per un mirall infranquejable.

Potser era un altre home i no el seu reflex, potser el seu guardià,
potser no està sol en el seu transitar.
Potser els seus miralls son finestres que van a un altre costat,
a un altre món on hi habiten altres estranys.

Potser era un altre home i no el seu reflex, potser el seu guardià,
potser no està sol en el seu transitar.
I potser els seus déus els estan separant en dos mons germans,
son dos mons reflex, són dos realitats.

Observa la finestra un home amb barret,
i veu a l'altra banda un home amb barret.