Marihuana berenguedana

Aquí no hi ha marihuana,
no hi ha reegae ni ska,
com a molt s´hi fa cànem
que aparentment és clavat,
però que a part que no col.loca
fa venir un bon mal de cap.
Tant m´és jeure sota un pi
i no sota un cocoter,
tant m´és que en lloc del Carib
sigui el Llac de Graugés,
o que en comptes de taurons
hi hagi ànecs i coloms.
El que emprenya és tot el dia
que me´l passo envoltat
d´herbes que semblen "maria",
però que són un mal de cap,
de veure-ho créixer pels marges,
i que n´hi hagi camps sembrats.
M´han dit que han enxampat,
-i faran cremar un camió-
d´herba que havia arribat
per fer-nos oblidar el corcó
que els "cannabis" berguedà
fa sortir els "canutos" bords.
Em vaig vendre el que tenia,
em van fer un crèdit al banc,
em vaig endeutar de per vida,
i vaig comprar als Encants
un "ala-delta" d´ocasió
i un llibre d´instruccions.
Vaig pujar dalt d´un turó proper on la policia
era apunt de fotre foc
als mil sacs de "maria"
i amb ella els nostres somnis
i les nostres alegries.
Em vaig llençar cap al cen,
endinsant-me en la fumera,
que entre núvols i estels va sortir de la foguera
on s´havia malguanyat tants "mais" de felicitat.
Voltant pel verdós fum,
tot volant i fent piruetes,
gaudint d´aquell perfum
se´m fonien les siluetes,
allò era el paradís,
no es pot pas ser més feliç.
Enriallat d´orella a orella,
fent "loopings", tirabuixons,
sentia els de baix com deien
"-Baja o disparo, cabrón"
- Doncs dispara, home dispara!
No em faràs tornar al teu món.
Quan només quedaven brases
vaig cardar el camp cel enllà,
vaig creuar rius i muntanyes
vaig travessar la mar
i em semblava ser a Jamaica
fins que em vaig despertar.
Seia sota d´un pi,
vora del Llac de Graugés,
i em feien companyia
quatre ànecs barroers
tenia un sac de cànem,
tenia un "mai" apagat
i molt, molt, molt mal de cap!