L'ultima fada

El bosc de les fades queda lluny de la ciutat,
nimfes, follets i nans se la miren, ai, pobres humans!
Zona arreserada del terrible infecte urbà,
l´última fada encara juga sota el bosc de l´arç...

Ha mort un indigent, els blaus l´han apallissat,
l´alcalde, amb la mà dreta, com sempre ho ha negat...
-no hi ha hagut tortura, no hi ha hagut assassinat-,
és la seva feina la de matar immigrants.

Un brot incontrolat de SIDA acaba d´arribar,
les mosques, abans gent, van caient als hospitals...
buides les arques, pressupost rebentat
l´alcalde en roda de premsa: -s´ha de mirar per la ciutat-.

És novembre a la ciutat, les gotes sobre l´asfalt,
la Convenció Ambiental sota l´abocador incontrolat...
és la pluja àcida, ambient contaminat,
no queda cap riu amb un sol peix sense matar.

Mafalda es ven al carrer, a casa és maltractada,
a l´alcalde no li agrada, -s´ha de mirar per la ciutat-,
com la seva filla, ni tan sols se n´ha adonat,
a l´Avinguda de París, vuit hores i encara ha de robar...

Cada fada morta és un infant que no hi creu,
la civilització les va matant; tu segueix cantant...
L´últim crit ha deixat anar tota la passió,
queda l´esperança si encara es creu amb amb la il•lusió...