L'espiga

S’alça la lluna al cel
La vida comença en un nou món
La nit es fosca, un sol estel
Il•lumina els nostres fràgils cors

L’esperança creix a poc a poc
La gent desperta d’un llarg son
Ara es tornaran a fer servir les falç
Per continuar segant els nostres camps.

Quan l’espiga agafa el color de l’or
Sabrem que és l’hora de la mort
De vermell els camps es tenyiran
Regarem el blat amb la nostre sang.

Ans els xiquets dansaven davant del foc
Amb les pubilles que s’ho miraven
Ara els xiquets descansen sota les flors
Que ans sols les llàgrimes les regaven

No hi ha lluna sobre el cel
Aquella vida ja no hi és.
La llum merceix, un sol estel
Ens fa recordar aquell malson

Neix una flor en el nou món
La gent desperta amb la por al cos
Ara prendran les nostres falç
Però se’n forjaran més per segar els camps.

Quan l’espiga agafa el color de l’or
Sabrem que és l’hora de la mort
De vermell els camps es tenyiran
Regarem el blat amb la nostre sang.

Ans els xiquets dansaven davant del foc
Amb les pubilles que s’ho miraven
Ara els xiquets descansen sota les flors
Que ans sols les llàgrimes les regaven