Les muses

Quan ronden els estels per les teulades
en recerca del somni que els demana
i guaiten les foscors enamorades
que l'enuig de la llum desagermana,
la pau del món desplega la senyera
blava del cel, no blanca de la Lluna,
i eriça en tremolins la cabellera
d'Urània la gentil, mítica engruna.
(Són els estels sideris musagetes
que obren la nit al cel de cada dia
i amb l'espurneig infanten els poetes
que sembren dol i cullen poesia.)
Estels que s'obren a la nit gelosa
(gola de llop amb ulls de pany encesos)
per on ens ve la llum meravellosa
desvetlladora dels delers ullpresos.
I són les Muses fantasmals ovelles
que peixen llum en la blavor obscura
fent una tendra música d'esquelles
que diu al món la sideral pastura.
Aixina estels, o tal vegada Muses,
dictant a l'home llur secret missatge
d'ordre i mesura, les raons confuses
omplen de llum, amb llampegant llenguatge.