Laura

I avui que et puc fer una canço,
recordo quan vas arrivar,
amb el misteri dels sencills,
els ulls inquiets el cos altiu.
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura...

m' es tan difícil recordar quants
escenaris han sentit,
la nostra angoixa per l'avui
la nostra joia pel demà.
a casa en mig de tants companys
quan triste exhili mar enllà
mai a mancat el teu alé, Laura...

i si l' atzar et porta lluny,
que els deus et guardin el camí,
que t' acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels,
i en un raco d'aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi haura amagat sempre el teu so,
Laura...

(solo de Laura)

----