Laura

Ben perduda en aquest món,
t’amagues lluny del sol,
desfas el trencaclosques que ningú mai ha resolt.
Dibuixes en la ment, paratges de ponent,
dissenyes situacions on el dolent mai entra en joc.
Aviat s’escaparà, l’ultima oportunitat
De poder seguir endavant.

Laura, tingues esperança,
saps que el temps avança i mai res serà etern
Crida, si es que el cos t’obliga,
fes que els teus temors marxin corrents.

Lluny d’aquesta realitat, hi ha la felicitat,
que anheles cada cop que els que t’envolten et fan mal
T’obligues per moments, a ser qui no pots ser,
pretens poder canviar per agradar més als demès.
Aviat s’escaparà, l’ultima oportunitat
De poder seguir endavant.

Laura, tingues esperança,
saps que el temps avança i mai res serà etern
Crida, si es que el cos t’obliga,
fes que els teus temors marxin corrents.