L'arbre dels totxos

Bon dia, ja neix un nou dia,
pujant les persianes, grinyolen gastades
al mig de la plaça, intento pensar
quants anys porto plantat.

Formigues, un niu de formigues
pujant per les cames, caminen cansades
entre les totxanes, volen arribar
a la punteta dels dits.

Corrent, sortiria corrent
si no fos per la terra que em va fins els turmells
A més he fet amistat
amb l’arbre del costat crec que m’he enamorat.

El sol no escalfa les fulles,
el dia s’escurça, caient una a una,
i les orenetes emprenen el vol,
Adéu, fins aviat.

La Carme recull la Terrassa,
no sé què li passa, el fred l’amenaça
i veu que la plaça es buidarà massa
mentre duri l’hivern. Corrent, sortiria corrent
si no fos per la terra que em va fins els turmells
A més he fet amistat
amb l’arbre del costat crec que m’he enamorat.

Corrent, sortiria corrent
si no fos per la terra que em va fins els turmells
A més he fet amistat
amb l’arbre del costat crec que m’he enamorat.