La sort dels esquerrans

Si fa uns anys hagués sabut
que avui no tindria res al banc,
no hagués anat tantes nits
a exercir la luxúria a l'hostal del costal.

Però avui diu que en té prou
assegut a la roca, al mar
esperant, ningú sap el què,
mentre glopeja un whisky en got baix.

Té la certesa que viurà per molts anys,
també té un balcó amb moltes plantes.
Té l'amor propi a tocar a peu de platja.
Té alguns defectes que ja no resoldrà,
quatre amics amb qui juga a cartes,
té també el riure d'aquests que s'encomana.

Si la mort treu el cap,
partirà sense grans comiats,
amb la barca i el whisky amb got baix
per brindar a la vida i donar el cos al mar.

Riu i no li sap greu
quan diu que ha confós el sexe per l'amor.
Ha temptat la sort i el destí
qui no s'equivoca és perquè no vol.

Té la certesa que viurà per molts anys,
també té un balcó amb moltes plantes.
Té l'amor propi a tocar a peu de platja.
Té alguns defectes que ja no resoldrà,
quatre amics amb qui juga a cartes,
té també el riure d'aquests que s'encomana.