La porquerola

-Al cap de catorze dies,
porquerola la va fer;
a la "redondeta",
porquerola la va fer.
Un dia estant en el monte,
li amaneix un cavaller:
-Bon dia, la porquerola,
-Bon dia, bon cavaller.
-No em dirà la porquerola
de qui són estos porquets.
-Són de Joan el dels Alforges,
un home molt cavaller.
-"Mone" a casa, porquerola,
que la nit es va cloent.
-No me'n puc anar encara,
que no tinc el costum fet.
-No dirà la porquerola
el costum eixe, quin és?

-És un costalet de llenya
que totes les nits solc fer.
En desembeinar l'espasa,
ja li n'ha fet un "rimer".
-"Mone" a casa, porquerola
que ja tens el costum fet.
-Bona nit l'hostalera!
-Bona nit, bon cavaller.
-No em dirà l'hostalera
si haurà mossa en direr?
-Ahi està la porquerola
que una filla vullc guarder.
-¡Mare de Déu del Miracle! ,
¡Mare de Déu del Roser!,
en set anys que sóc guardada
i ara ja no em guardaré.
-Més guardada estaràs ara
que en set anys que vaig roder.