La pesta blava

El Liçondo es mirava
la seva camisa blava
(des de la mort de Franco
no se l´havia posat),
pensà -malaguanyada!-
fa fotre tisorada,
va agafar la senyera
i ho va cosir en un costat.

Veient que tota la dreta
li reia la gracieta
es va dir -Vicente
vas ben encaminat!
Doncs ara amb l´idioma
faré la mateixa broma
per ofrendar noves glòries,
Déu a mi m´ha triat-

ELS QUE AVUI SÓN BLAVEROS
DEMÀ SERAN BALSEROS
EL LIÇONDO HO SAP
I ARA APRÈN A NAVEGAR
I AMB LA SEVA PATERA
REMANT PER L´ALBUFERA
PENSA -QUAN ME´N VAGI,
ON ANIRÉ A FER LA MÀ?

Va agafar la nostra parla
es va proposar trencar-la
i quatre amics seus -blaveros-!
li van seguir la corrent,
però d´aquells fatxes de l´Horta
i del de la bova torta
arreu del món els filòlegs
encara se n´estan rient.

Passar de falangista
a ultra-valencianista
no és tan fàcil com sembla
i els del PP d´Alacant
en plena esquizofrènia
diuen que per sota Dènia
a partir d´ara és Múrcia
demà, a veure què diran!