La nit dels desenganyats

Ho té planejat fa dies, aquest cop va de debò.
Marxarà aquesta nit, a fora l'espera el món.
I el deixarà per sempre, trencarà una relació
que fa anys que ja està obsoleta. Aquesta és la seva versió.

Just quan ell ja s'ha adormit, ella, sense fer soroll,
surt del llit, es vesteix ràpid, no té tot el temps del món.
Només farà una maleta, amb poca roba, pes lleuger;
amb l'esperit i fermesa dels viatgers aventurers.

I li deixarà una carta on li ho confessarà tot,
doncs hi escriu que té un amant amb qui ha descobert l'amor.
I al final s'enduu una foto com a únic record dels dos,
la que es van fer als Pirineus, la que hi somriuen tots dos.

Lluís, va cridar Lluís,
per semblar feliç.

I quan baixa l'ascensor sap que mai més tornarà,
sortirà en plena nit sense girar més el cap.
I caminarà impacient fins arribar a l'estació,
on ha quedat amb l'amant per marxar a la fi del món.

Però després d'esperar estona, un missatge li ha arribat,
l'amant diu que té una crisi, li sap greu però ho deixa estar.
I ella se sent enganyada i comença a deambular
per la vorera dels amants, la nit dels desenganyats.

I arrenca fort a plorar. On collons ara anirà?!
Mai li ha agradat veure's sola, per això a casa tornarà.
I es torna a posar el pijama mentre ell dorm com un tronc,
s'estira i plora al coixí, i decideix que a partir d'ara més val dir:

Lluís, més val dir Lluís,
per semblar feliç.