La matança del porc

La matança del porc ve de temps immemorial,
el dia de la festa la gent es curava de tot mal.
Tota la carn que se'n treia era de qualitat,
menjar-ne amb moderació, de mal no en fa cap.

El compràvem de petit, inclús un any abans,
i els productes que ell menjava eren naturals i sans.
També tenia un corral gran amb palla per a dormir,
podia furgar i jugar, innocent del seu destí.

En el moment de matar el porc,
sempre teníem dos sentiments:
doncs l'animal ens feia pena,
mentre el menjar ens feia contents.
Aquell que s'ho pugui permetre,
i vulgui seguir el meu consell,
que mati a l'any un bon tosino
si pot criar-se'l a gust d'ell.

El dia del sacrifici, tot ben preparat,
s'amarrava l'animal i a l'instant és degollat.
Després de net i afeitat tocava trossejar,
i començava la festa, tot és per a menjar.

Si la mandonguera és bona et passes l'any menjant,
ella sap bones maneres de com conservar la carn,
botifarres de tres classes pots elaborar,
cansalada, llom, pernil, ossos pots aprofitar.

La festa ja no és legal, diu l'administració,
perquè segons sanitat ha d'anar a l'escorxador.
El sistema i el progrés ho tenen controlat,
la tradició ja no compte quan intervé sanitat.

Ha volgut deixar que la competitivitat
sigui molt més important que el produir de qualitat,
i a més quan venen productes volen enganyar,
els comparen més que mai al producte casolà.