La letargia de la nit

La plata de la fosca nit
cobreix el teu cos nu
i en el contrallum del moment
mire en silenci ta presència.
Aprofite el batec del teu somni
i observe, quant pètria escultura,
ton concepte fix en mi, retingut,
vomitant peixos de colors.
I el meu ser s'emociona
sabedor de l'amagat penediment,
que amb l'alba, es transforma
reclamant-me coratge,
confortant amb tendresa
una fugida cap a endavant.
Un rostre tallant el vent
lluitant i cercant vida.
La letargia de la ta nit
alegra l'amarg insomni.